I al cap dels anys, què? De tots els arbres cap fruit per veure crèixer, cap fruit per recollir ni per regalar.
Vivia entre les ombres per fer la seva derrota menys visible i es projectava sempre cap enfora per no sentir aquella buidor que permanentment l'acompanyava. Creia ser una casa maleïda que mai ningú voldria habitar, es delia per fugir-ne i la casa sempre l'acompanyava, convertint-la en permanent visita de totes les llars que intentava fer seves.
Escoltava en la vida dels altres allò a que ella hauria volgut pertànyer, llegia en paraules alienes allò que ella hauria volgut escriure, i assumia, dia rere dia, que el temps no comptava amb ella més que perque l'observés aturada, convertida ja en aquell fantasma que té el destí de vetllar allò que no vol ningú, allò que hauria pogut ser, totes les possibilitats que moren abans de ser promeses perquè mai van ser prou sòlides. Tot allò que és, que és, amb tot el pes del verb, i una solitud infinita.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
nena! què tens? jolin...jo que t'havia preparat el terreny per continuar un article mig banal/ mig sòrdid...tot bé? ara m'he quedat tota patint...et truco i m'expliques les novetats? i de pas t'explico jo les meves! ja saps que sóc dona de decisions ràpides i poc meditades. D'un dia per l'altre: taxtin! se'm gira la castanya! ai ai ai ai, quina por! T'estimo un munter, però un munter eh. No sé què farem en aquesta vida, mig-infinit, però mira, saps què? que cada dia em preocupa menys i m'il·Lusiona més! Vaig anar a veure l'última del W.Allen...mmm...tu també? No hi trobes un clar paral·lelisme literari o sóc jo que faig projeccions? En fi, parlem. Un muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa gran com un cabàs
Nena... ja t'explicaré... Nou pis, nova psicòloga i el cor trencat en general. Tot el que pot acabar malament acaba malament.
Tinc ganes de vore't rinxols, t'estimo petita
peto peto peto
no fotis nena...me casum tot cucs...en fi, et truco per confirmar si vindràs a sopar al pis pel meu cumple. De totes maneres, si ho prefereixes, millor anem les dues a fer-ho amb calma i ens confessem i ens desvetllem l'humor negre, i ens plorem i ens consolem i totes aquestes coses que fan els mitjos infinits quan l'altra meitat coixeja...un mua! I jo a tu!
PD. quina manera més ràpido_econòmica de comunicarnos, jusjsujsu
Necessito que la Llum canvii de bombeta, estic patint un guevo! Si us plau, creadores de l'univers d'aquesta noia preciosa, feu que el seu camí es redireccioni!
La Llum és un tresor, que no ho veu ningú això? No em crec que no hi hagi un personatge una mica observador per valorar-la.
Gràcies
Publicar un comentario en la entrada