"Trenta: Un número rodó com un pastís, una convenció més", pensava la Llum aquell vespre elèctric, mentre s'omplia la primera copa de vi del dia, el ritual que la separava de la feina i la connectava de nou amb ella i amb els seus tresors.
Era bonica la Llum, delicada com el dibuix d'una insinuació, amb els cabells de foc, pelrojos i lluents, rinxolats i esponjosos com una mousse de pastanaga.
Sempre vestia de negre i sempre duia prop del cor una papallona de plata que havia comprat molts anys abans a Leipzig pensat que darrera d'un objecte s'hi podia amagar quelcom semblant a la llibertat.
Aquella nit la Llum estava neguitosa, ni tansols amb la lectura va ser-li possible trobar una mica de pau i aquella música de saxo que venia de la nit i s'escolava per la seva finestra començava a posar-la veritablement nerviosa.
Era com una presència increïblement masculina.
Passaven les hores i creixia dins seu una por absurda, no volia anar a dormir.
Va tancar els ulls i es va deixar acariciar per la música pensant que l'insomni compartit li bufava suaument les ferides del cor.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Estimada mig infinit, sóc l'altra meitat teva...és bonic que la papallona fos de Leipzig, que el so fos d'un saxofon i que la Llum sigui rinxolada...aviat sentirà balenes des de l'altra banda d'oceà i dura el palmell de la mà marcat amb nombre etern per compartir. Nena, tinc ganes de veure't ja, que aquesta vida nostra és una mica boja. Fem alguna cosa per la mercè, o et truco dijous per fer una crèp i una amanida de cabra.
PD: avui se m'ha girat una mica la castanya amb el text...ens confessem vida i miracles aviat..petons atrafegats que escriuren per desfogar-se. NI!
Nena, estem a dijous i ja veus, no és facil comunicar-se ni amb la teva altre meitat. Avui he fet el meu primer directe decent a la radio i ara vinc de veure el Mirall Trencat de la nostre estimada Rodoreda al Borras. Xepi Xepi...
Xepi Xepi...
Aquest cap de setmana estaré per Barcelona, una mica liada pero almenys a la ciutat. T'he de contar moltes coses.
T'estimo
Publicar un comentario en la entrada