4. El seu melic i els altres móns

Des del segon pis de la llibreria va veure homes i dones anònims comprant els objectes muts de paraules que omplirien els espais buits dels seus mobles de disseny nòrdic: llibres d'art, de fotografia, de disseny, de jardineria japonesa... Va ser llavors que es va trencar l'encís que la mantenia dins el seu embolcall de misèries. Perquè allà on hi posava l'ull o el pensament tot feia de mirall, i les coses que podia aprendre d'altres quedaven en segon terme, essent, solament, un instrument més per enmirallar-se.
Va sortir sense comprar res, mig frustrada mig avergonyida per la seva permanent falta d'humiltat.
Un cop al carrer, de nou, es va obligar a trobar el record de la pluja a l'aire i va seure en un dels bancs de la plaçeta a veure passar la vida. Una vida que no fos la seva.
Una avia s'endormiscava davant seu, també asseguda. Duia els cabells bruts i una bossa de plàstic plena d'objectes siderals. Aquella avia duia imprés als ulls el tall incurable de qui ha vist tots els comiats del món, i la solitud amarga qui espera amb resignació deixar d'existir. Més enllà dels llibres, de les roses, dels Sant Jordis i dels cors trencats.