jueves, 2 de octubre de 2008
14. Olors i silencis
I les nits passaven, amb la Llum arraulida entre les màrfegues com un bunyolet, tapada fins al coll. Els seus peus diminuts i gèlids papallonejaven fugint d'uns somnis que no aconseguia recordar. Al mati sempre es llevava amb la pell carregada de flors, lleugerament enfonsada dins d'una subtil tristesa que marxava amb la son després del primer café i tornava al vespre quan s'endinsava de nou en les olors del passat que trobava dins del llit. Uns llençols amarats de records i brodats amb silencis, i res de seda.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Molt bé, D. Cada dia escrius millor, cada dia sembles més una dona i menys un intel·lectual. Me n'alegro de veure que comences a anar pel bon camí (no sol ser el menys costerut, però això sí que no té remei)
anònim firma home! que penso que ets el Vila però no n'estic segura!
nena, fa dos dies que no puc entrar al blog i penjar l'article següent...jolin...aquests ordinadors són una estafa...
carinyet meu està tot en ordre... mira d'entrar primer al gmail abans d'escriure, i no tanquis la sessió.
va que tinc mono de llum!!!
muasmuas (d'aqui poc fas anys eh rinxols...)
Publicar un comentario en la entrada