Aferrar-se a les coses precioses era el seu suplici i també la seva joia.
S'arriscava un cop i un altre i sovint acabava amb les mans buides i el cor ple de promeses, el cert, però, és que ella sabia que amb les petites victòries en feia prou escalfar-se l'ànima i no acabar mai de perdre aquella alegria.
Quan se li esgotaven les llagrimes sempre s'aturava un instant, per capturar el silenci que tot ho esborra, aquell instant encetava sempre el principi d'una nova cosa preciosa.
Comprar encara més flors i d'altre coses boniques,
anar al llit exhausta, saber-se útil,
trobar-se amb els amics,
realitzar una vocació,
fumar al balcó sota el sol de mig matí sentint la fressa del barri,
esmorzar amb gana i amb temps,
celebrar aniversaris,
riure amb tot el cos,
anyorar
i seguir volent el que sents que et pertany,
Les victòries les posava per escrit, igual que els fracassos.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
6 comentarios:
Nena maca, com ha anat el cap de setmana eh? Jo divendres rebé (ma cosí i el sr. Vila van fer uns bons presagis), però diumenge ja necessitava un manual de geografia..."HU HAVEU VIST???!!!!!"
Caferet demà i ens expliquem?
Escoltam, ara aquest trasto em diu que la invitació que vas enviar-me ha caducat...mmm...me la pots tornar a enviar i així penjo el que he escrit? Ganes de veure't, com sempre.
Nena, et passen unes coses super extranyes... es com raro que necessitis una invitació pero buenu, ja m'ho explicaras bé...
demà al matí vaig a Ikea dels collons que necessitem urgentissimament un moble per posar els discos i cosetes pel pis. A les tardes vespres deixo d'existir menys dimarts i dissabte i diumenge (el panorama esta aixi de divertit). O sigui que aquest any serem dones de matins, esmorzarem com si fossim la Virginia Wolf a les terrasses del raval.
Com quedem? dimecres in the morning? A les 9 on sempre?
A un quart de deu al bar de sempre. Hem d'aprofitar que el cambrer s'està civilitzant (avui fins i tot m'ha dit BON DIA, i en català!)Saps què, saps què? L'home de contemporànea és fan de Heidegger i em deixa fer el treball sobre ell i Hölderlin...i saps què, saps què, Martona? M'agafaré una assignatura de filologia kartoffeln (perquè em convalidin crèdits de lliure elecció!!!) Estic tota contenta...
PD: avui ens han preguntat a metafísica què enteniem per infinit i jo he pensat...mmm...mmm...una galeta mig literaria, mig bipolar que s'estima en forma de cafès matiners després de menjar sis "chillis con carne"?
PD: diu la palo que avui a Història de l'art català han parlat de concabella. Som cèlebres, tia. Què fort.
PD. envia'm la invitació plis-dongou!
Floreta de primavera, encara em constes com a administradora del blog, o sigui que hi ha alguna cosa moderna que no estas fent. Demà ho trobem.
Jo tb tinc some good news... el 22 de novembre tinc el meu primer bolo com a video jockey! HU HAVEU VIST!!!!
Demà t'explico tot
t'estimo t'estimo t'estimooooo
Nenes maques! Q aquest blog és per demostrar les vostres aptituds literàries no per xerrar com si fos un xat!!!! jajajaja! Tinc ganes de veure q passa amb la Llum! Si si, Concebella a classe d'Art Català Modern! La tia, q sembla la POcahontas, parlava d'unes finestres anomenades esqueixades q hi ha a l'Església o a una fortificació del teu poble, NI!!!!!! Eren les 8.30 i no m'empanava massa del tema, només sé q parlava de construccions arquitectòniques i quan ha dit Concavella he fet allò q faig jo de fotre un crit mig ofegat. Dp, he intentat dissimular i m'he posat roja com un tomàquet! Papapapapapaaaaaaa! En fi, demà fem cafè, Puns? Marta, si t'apuntes a migdia a casa meva! MUAMUAMUA
oh! ja ho sé fer! ja ho sé fer! Déu meu! "el cel se'ns cau al damunt" només eren inclemències informàtiques...deficiències tecnològiques...perquè tinc sempre tantes complicacions amb les coses que semblen complicades i que al fons, al fons, no ho són? (diguem-ne ordenadors, si així ho voleu...) Prometo no cometre errors internàutics tan sovint. A la vida, fem el que podem, nenes, el que podem...
Publicar un comentario en la entrada