Una pausa en una vida improvitzada. Passar comptes amb un mateix. Respirar tranquil·la entre article i article, i repensar-se el dia a dia abans de planejar un-altre-viatge-més. Ara que la Llum s'havia proposat explicar-se per a poder-se entendre, ara que es veia amb forces per aturar-se i recomençar, ara arribaven totes aquelles cartes. No era cap desconegut: eren els monstres de Kafka i la metamorfosi d'Orlando, dos dels fragments que l'havien marcat més. Va provar de fer memòria: no tenia cap història pendent.
Què li estava passant? Estava perdent els papers. Altre cop, un nou atac de fantasia. Es va prometre no pensar-hi més. Al vespre, però, va decidir remenar les estanteries de l'estudi per trobar la continuació dels fragments.
No hi va trobar...
...cap dels dos llibres.
Què li estava passant? Estava perdent els papers. Altre cop, un nou atac de fantasia. Es va prometre no pensar-hi més. Al vespre, però, va decidir remenar les estanteries de l'estudi per trobar la continuació dels fragments.
No hi va trobar...
...cap dels dos llibres.
4 comentarios:
jusjusjus, que bé que m'ho passo...sento la brevetat, però tinc mig peu a capital, mig peu a concabella, a punt d'anar a veure l'enric, l'altra flauta i el clavicèmbal...muamuamua.
PD: i es meu cos a damunt (per exemple) es teu llit.
És maco. M'encanta el per exemple. És un per exemple que no és un per exemple. Crec que és un "Es meu cos no podria estar en cap altra banda que no fos el teu llit" :)
Un dia li explicaré això a l'home de la meva vida, però li explicaré despres, no fos cas que marxés corrent i es meu cos quedés per exemple expulsat del seu llit. muamuamua
Nenes, crec que imprimiré tots els trossets de vida de la llum i mels encuadernaré per tornar-me'ls a llegir als trajectes del metro de berlín... si, trobo que seria fantàstic poder-ho llegir amb calma un matí fred quan torni de la feina... ;) Us estimoooooooo a totes dues! :)
Molts petons!
Silvia
l'11 de setembre de 2009 farem supercuadrens i els repartirem als lectors i lectores fidels, oi Ni? Silvia no saps com t'enyoro, però t'imagino tota guapa per Berlín i em dones pau en la distància ^_^
Punsoda (al tantu que et dic pel cognom, la cosa va en serio). Tinc el primer dibuix d'infinit, i té el centre més bonic que et puguis imaginar. jus jus jus
Anna!
Sóc la Irene, des del blog també compartit amb una amiga, de fet és tan incipient, que no ho hem dit a gairebé ningú...
Això s'està posant interessant. Això i tot plegat.
Ens veiem demà o demà passat, que les classes d'aquest home no les aguanto.
Un petó!
I.
Publicar un comentario en la entrada