Odradek apareixia sempre inesperadament i sempre en una nova forma. Feia temps que la Llum l’evitava: de nit bebia tan com podia per no sentir-li arrossegar els peus; de dia s’il·lusionava en siluetes buides que procurava omplir amb qualsevol cara. Odradek era el seu fantasma i el seu secret. Un cos lleig i pesat que seia tossut en mig del seu camí corb, del seu desig voluptuós i mai recte. Què seria de la llum sense Odradek, sense els obstacles? Passaria fina i transparent i no toparia amb res. I ningú la podria veure. Però qui l’escribia per recordar-li? Semblava la lletra d’un nen petit. Tenia molta febre i potser començava a desvariar. O potser no, potser algú l’estirava del seu profund silenci amb una corda confusa de mots kafkians i rocambolescos. Potser algú volia tocar-la amb un conte mirall. Era gairebé migdia quan van trucar a la porta. Tres cops secs i dilats. Una nova cara?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Nena, nena...quan era més petita tenia un pànic horrorós d'Odradek...quan t'he llegit he pensat: "HU HAVEU VIST????" És bonica la unió kafkiana :)
Ahir no ens vam posar d'acord...quin dia fem sopar amb el nostre dissenyador d'infinits? Vous meme. Millor la setmana vinent, que aquesta estic tota enfeinada...Has anat al kosmopolis? Qui ve avui eh?! Et truco després, al migdia. Un petó gran de rinxols cansats de llegir obres que no entenen ni els que les van escriure. De vegades això de la filosofia sembla una competició per veure qui escriu menys clar. Tenen conveni amb la Bayer per disparar les ventes de paracetamols...a estones desespero...timtim, muamua
Niiiiiiiii deu meuuuuuu el Kosmopolisssss :'(
Tia, no he anat a res. I tinc roba per rentar i vaig a deshora i tot es un caos. El sopar amb el nostre dissenyador d'infinits haurà d'esperar una mica (per culpa de Kafka, per cert, com sempre), he tingut un dia dolç i extrany que t'he d'explicar molt. Quan queden quan quedem? Havia d'anar a girona aquest cap de setmana però no hi ha manera de fer baixar la feina (tia, això començen a semblar mails).
Enfi, demà et truco des de la feina. muasmuasmuas
Publicar un comentario en la entrada