22. Després del diumenge

Remenant els papers la Llum havia trobat un disc blau del passat ple de cançons oceàniques i carregada de nostàlgia finalment es va decidir a escoltar-lo.
El so càlid i elèctric d'aquelles cordes, la bateria sensual i discreta, heretada de l'eco del blues que va quedar tancat dins d'una caixa de relíquies; i tots aquells colors, des de la fusta d'un decorat barroc del segle XVIII fins als camps daurats pel sol (i aquell aire sec que crema els pulmons), fins al lament d'alguna taberna plena de mariners i d'algún mar ple de sirenes.
Una música que es mou com les onades, que t'empapa com l'aigua. I una mà que et rasca la pell fins que et troba l'ànima.
La Llum va agafar un bloc i es va posar a escriure.

"Pensava en la Vespa Primavera, i aquell vici teu tant deliciós d'acariciar-me els genolls a cada semàfor.
- Mira (et deia) el pots agafar amb la mà.
- Com els melindros - responies.
Veniem de la Granja Viader, de menjar xurros amb xocolata, tu sempre la comparaves amb la de casa i deies:
- M'agrada més com la fas tu, amb llet i canyella. Amb aigua la xocolata queda massa forta.
I aquesta era l'excusa per endrapar més d'aquells melindros foscos, com de café amb llet.
A mi m'agradaven més el melindros del Forn Boix, uns metres més amunt. Eren blancs i tendres, i el sucre cruixia a cada mossegada. La xocolata de la Granja Viader i els melindros del Forn Boix, de tota la vida.
Tornavem cap a casa evitant les pudors de la Boqueria, com sempre, creuant el jardí de tarongers de la Massana fins al carrer Hospital, passavem davant del Romea per mirar el programa sabent que després ens faria mandra mourens de sota la manta, creuavem la Plaça de Sant Agustí, entre els homes i doses grisos sense rostre fent cua, entre els menuts hindús i pakistanesos jugant amb la seva roba llampant i la seva pell suau i bruna. Era un camí bonic.
Tornant de la Granja Viader ens feiem petons de xocolata i un cop a casa tornava a ser un dilluns més: desar les coses del mercat, posar una rentadora, fer el sopar, regar les plantes...
Precisament va ser llavors, regant els geranis vermells davant la finestra, mentre em mirava el marbre brut del carrer de les Penedides que et vas apropar per besar-me el coll i buscar-me la pell sota la camisa.
- Et puc agafar amb una mà - em vas dir.
- Com els melindros - et vaig respondre".