23. Un fil molt llarg i molt fàcil de trencar-se

La Llum va deixar d'escriure quan es va cansar de projectar en un personatge sense nom tot l'enyor i la recança que era capaç de recordar. També la mà blanca es va cansar de projectar en la Llum la noia solitària i ressentida que no oblidava l'adéu brusc de l'Arnau. I així van desaparéixer les dues, gairebé les tres, cansades d'elles mateixes i de la seva facilitat per acostumar-se als cossos dels amants que fugien deixant el llit ple d'olors impersonals però molt fortes. Totes tres s'havien cansat dels petons de xocolata. El fil que les unia s'anava trencant: la Llum va trencar els papers que escrivia i la mà blanca va trencar els fragments que la Llum havia anat rebent misteriorisament aquells últims dies. El fil s'anava trencat i ara el somni s'alçava sol i el cor encès que somniava no el podia controlar. La noia de la Vespa plorava sense que la Llum ho pogués evitar i la Llum tombava sola pels carrers de Barcelona sense que la mà blanca sabés on aniria a parar. La Llum volia canviar de vida però no sabia com ho podia fer. Estava tipa d'arrossegar les pors mig-infinites de quatre mans que l'empenyien a estimar i a enyorar sense ganes, a plorar quan volia riure, a riure quan volia plorar.